Un lloc a dalt de tot
Enric Monné
Si us deliu pels melodrames amb interpretacions sentides però
no histriòniques, que tinguin com a ingredient bàsic
una bona dosi de crítica a la doble moral i on el sexe
suggerit –censura de l’època obliga- sigui
un dels motors de l’acció, tot plegat filmat
en un exquisit blanc i negre, aleshores, Un lloc a dalt de
tot (1958) no pot faltar a la vostra devedeteca.
A room at the top, en la seva versió original, és
una de les millors mostres del “free cinema”,
moviment que a cavall dels 50 i dels 60 va renovar la temàtica
i les formes anquilosades de la indústria britànica,
com també ho estava fent contemporàniament la
“nouvelle vague” a França. A diferència
dels melodrames nord-americans de la mateixa època,
Un lloc a dalt de tot va un xic més enllà de
la visió edulcorada i conservadora pròpia del
gènere per mostrar amb asèptica fredor uns personatges
gens modèlics que encarnen defectes tan humans com
l’arribisme, la traïció als propis orígens
i l’amoralitat. L’artífex d’aquesta
petita joia és el productor i director britànic
Jack Clayton, un home poc prolífic però que
tanmateix ens ha delectat amb un altre clàssic, Suspens
(The Innocents, 1961), reeixida adaptació de l’obra
de Henry James Un altre pas de rosca.
L’argument de Un lloc a dalt de tot se centra en el
personatge de Joe Lampton, un jove de classe obrera, ressentit
amb la societat que no li ha donat el lloc que creu merèixer.
Disposat a tot per assolir l’ascens social, emigra d’una
depauperada ciutat industrial del nord d’Anglaterra
per establir-se en una altra de burgesa on comença
a treballar a l’ajuntament com a comptable. Amb la vista
posada a ingressar a la família més influent
del comtat per via matrimonial, sedueix l’hereva del
clan a l’hora que manté un afer amb una insatisfeta
dona casada de qui s’acabarà enamorant perdudament.
Una relliscada –potser volguda- el durà a entrar
per la porta gran al llinatge benestant amb un matrimoni d’urgència
que l’obliga a posar fi fredament a la seva relació
adúltera. La sobtada i poc clara mort de la seva examant
en accident de trànsit condemnarà Lampton a
conviure amb el remordiment la seva nova vida de burgès
local.
El paper principal d’aquest film -que en certes ocasions
recorda el de Montgomery Clift a Un lloc al sol (A place in
the sun, 1951)- l’interpreta Laurence Harvey, un actor
d’origen lituà que va tenir el seu moment de
glòria a finals dels 50 i principis dels 60. D’aquesta
època són títols com El Alamo (1960),
El missatger de la por (The Manchurian Candidate, 1962) o
El meravellós món dels germans Grimm (The Wonderful
World of the Brothers Grimm, 1962). La seva interpretació
de l’individu ressentit, aparentment segur de si mateix
però ple de pors, és d’allò més
ajustada. Un altre encert del repartiment és Simone
Signoret que interpreta excel·lentment, en el seu primer
rol fora del cinema francès, la madura -en tots els
sentits- i desencantada amant clandestina del protagonista.
Un lloc a dalt de tot té moltes escenes rodades en
exteriors a la ciutat industrial de Bradford ja que el “free
cinema” preferia les localitzacions naturals a la filmació
en estudi. Quasi quaranta anys després, les autoritats
locals van adoptar aquest film com a emblema per atorgar a
la vila el títol de “ciutat del cinema”
i crear-hi el Museu Nacional de la Fotografia, el Cinema i
la Televisió (National Museum of Photography, Film
and Television - www.nmpft.org.uk) on, per cert, cada mes
de març se celebra un recomanable festival de cinema.
El DVD de Un lloc a dalt de tot, comercialitzat des del maig
passat per MANGA FILMS, inclou el doblatge en català
cedit per Televisió de Catalunya –tan correcte
com rutinari- però no pas els subtítols. Aquesta
és una pràctica discriminatòria massa
habitual en moltes edicions de casa nostra de la qual convindria
queixar-se a les distribuïdores. Igual que caldria demanar-los
l’ús de la llengua a les caràtules, en
els menús del disc i, sobretot, en el material addicional.
En aquest cas, acompanya el film el curtmetratge guanyador
d’un Òscar el 1955, Un abric a mida (A bespoken
coat), dirigit també per Jack Clayton. Una edició,
doncs, recomanable malgrat les acostumades mostres d’insensibilitat
de la indústria del país.
|