Quan ens enfadem ens refugiem en un país habitat per monstres de naturalesa molt diversa. La tristesa, l’odi, la incomprensió, la solitud i el silenci són aquests monstres que fan pinya en un territori que sembla acollidor d’entrada, però que es torna hostil si no som capaços de deixar-lo enrere. L’il·lustrador Maurice Sendak va trobar en aquesta idea una forma d’extraordinària senzillesa per ajudar a nens i nenes més petits a expressar i a entendre les emocions que afloren quan estan enfadats, a través d’un conte il·lustrat que ja s’ha convertit en un dels referents clàssics de la literatura infantil contemporània: Donde viven los monstruos. El cineasta Spike Jonze –responsable de Cómo ser John Malkovich- ha agafat el repte de traslladar a la gran aquest conte de poques pàgines, poca lletra i molts dibuixos, i convertir-lo en una petita joia tan apta pels adults com ho és pels més petits.

Amb la valuosa col·laboració de la Jim Henson Factory, Jonze dóna vida –i quina vida!- als monstres imaginats i dibuixats per Sendak, en una història que aprofundeix una mica més que el conte original en les causes de la rebequeria del petit protagonista i la seva relació amb els monstres. Jonze aprofita aquesta llibertat en l’adaptació del relat per deixar córrer la seva pròpia imaginació, amb situacions i escenaris complement lliures on no passa res i, alhora, on passa tot. I aquí està la gràcia d’aquesta pel·lícula fresca, encantadora i emotiva, que connecta molt bé amb l’essència del comportament infantil i que se sap guanyar també la simpatia i la complicitat dels adults.

Judith Vives | Blog: espaiisidor.blogspot.com