Targeta de presentació
Judith
Koldo Serra supera amb resultats desiguals el pas del curt al
llargmetratge amb Bosque de sombras. Serra debuta amb un inquietant
exercici d'estil ben resolt visualment, però massa coix en el relat com
per poder-lo considerar la gran opera prima que es podia esperar del
director del premiadíssim curtmetratge El tren de la bruja.
També és cert que les expectatives eren molt elevades, ja que poques
vegades un debutant compta amb el favor d'una gran estrella com Gary
Oldman. L'actor britànic, a més, està acompanyat per un planter d'actors
encapçalat per un esplèndid Lluís Homar -quin gran actor que tenim i que
no aprofitem mai prou-, el correcte Paddy Considine i les guapíssimes
Virginie Ledoyen i Aitana Sánchez Gijón, que en conjunt presten el seu
talent a una pel·lícula que deu molta part de la seva credibilitat a les
interpretacions dels actors. Uns actors que s'han sabut creure una
història francament insubstancial.
 Serra defineix la seva pel·lícula com un thiller rural amb ecos de
western i és ben cert que el codis d'aquests gèneres són ben presents al
film, com també les influències del cinema dels anys setanta d'Arthur
Penn i companyia. Però queda molt poc on gratar sota una suggerent
posada en escena que converteix els boscos navarresos en una presència
poderosa, gairebé un personatge més d'una història inexistent. The
backwoods es deixa veure com un interessant exercici d'estil de creació
de tensió -amb el pretext d'una caçera humana-. Afortunadament també és
la demostració que fer el salt del curt al llargmetratge i no morir en
l'intent és possible. Però sobretot, la pel·lícula de Koldo Serra
serveix com a prometedora però encara vacil·lant targeta de presentació. |