Entretingut desplegament d'efectes especials
Judith

Després d’una llarga experiència com a supervisor d’efectes visuals, Stefan Fangmeier fa el salt a la direcció amb l’esperada adaptació d’Eragon, el primer capítol de l’exitosa trilogia fantàstica de Christopher Paolini. A ningú se li escapa que Tolkien ha estat una important font d’inspiració per al món fantàstic que Paolini va imaginar quan només tenia quinze anys. Però encara més influent ha estat la versió cinematogràfica d’El senyor dels anells dirigida per Peter Jackson, trilogia que Fangmeier ha seguit fil per randa i a la qual visualment remet en pràcticament totes les seqüències del film.

La decisió d’encarregar la direcció d’Eragon a un tècnic d’efectes especials, com es pot suposar, no ha estat gratuïta: Fangmeier treu un gran partit d’uns efectes d’alt nivell que porten les prestigioses marques Weta i Industrial Light & Magic, i que són, de llarg, el més destacable de la pel·lícula. L’espectacularitat d’aquests efectes –el realisme del drac, per exemple, és extraordinari– aconsegueix sorprendre i entretenir més enllà d’un argument insubstancial i unes interpretacions pobres malgrat que el repartiment compti amb la carismàtica presència de John Malkovich i Jeremy Irons.

A l’eficàcia relativa del producte hi contribueix, per últim, la brevetat del metratge –que no arriba ni a les dues hores– i la poca voluntat de transcendir més enllà del pur entreteniment destinat al públic familiar que omple les sales per Nadal.