Dragon:
Impossible
Judith
 A
Thai Dragon, el director tailandès Prachya Pinkaew
intenta repetir amb poc encert l'inesperat èxit internacional
de l'espectacular Ong Bak i de passada consolidar la seva estrella,
Tony Jaa, com el nou Bruce Lee del cinema. Aquesta jove figura
del muay thay torna a fer una sonada demostració d'agilitat,
flexibilitat i bona forma física a Thai Dragon, un autèntic
tour de force en el que Jaa no para de pujar per les parets
com si res, es doblega per la meitat, s'obre de cames, fa salts
de cinc metres i reparteix patades i cops de puny a tort i a
dret. Tot això, revestit amb una història de suposada
complexitat que porta el protagonista des de la vila de Tailàndia
on viu cuidant elefants fins als carrers de Sydney (Australia),
on toparà amb una perillosa màfia tailandesa que
trafica amb animals exòtics.
No s'entén perquè els responsables de Thai
Dragon han volgut complicar tant la trama mafiosa si, a l'hora
de la veritat, aquesta queda completament diluida entre les
nombroses seqüències de lluita que són,
en definitiva, el que espera el públic d'Ong Bak. A
més, es desprèn una enfadosa voluntat de satisfer
el públic occidental que acaba de descobrir a Tony
Jaa, en una maniobra poc dissimulada de convertir Thai Dragon
en la successora natural de la mítica Operación
Dragon, a la que es refereix fins i tot des del títol.
Però a les demostracions de muay thai s'hi han afegit
elements més propis de les pel·lícules
d'acció nordamericanes com ara motoristes, curses de
barques, helicòpters i altra parafernàlia, cosa
que acaba fent de Thai Dragon una innecessària còpia
barata de Mission: Impossible o de Kill Bill més que
d'un nou títol de referència en el gènere
de les arts marcials. |